És el fruit produït pel presseguer, arbre de la família de les Rosàcies. Aquesta fruita presenta una forma arrodonida però irregular i té la mida més o menys d'una poma. Té una pell vellutada molt característica. Pot ser de color groc, taronja o vermell o una combinació d'ells. La polpa és carnosa, dolça i sucosa, unes vegades blanca, compacta i molt dolça i en altres varietats, vermella o taronja, tova i menys dolça. A l'interior té un os de grans dimensions que guarda la llavor, en certes varietats està molt adherit a la polpa i en altres es desprèn amb facilitat.
A l'hora d'adquirir, pel seu color es pot saber si està madur o no ja que no ha de quedar cap coloració verdosa. Si es compren sent encara verds, s'han de conservar a temperatura ambient fins que madurin. Es consumeix com fruita de taula, en confitures, melmelades i gelats i també s'utilitza per a l'elaboració d'aiguardent.
El préssec és nadiu de la Xina on ja es conreava 3.000 anys enrere. Després va ser introduït a Pèrsia i cap a l'any 330 a.C. va arribar a Grècia. El seu cultiu es va estendre a la resta d'Europa a l'edat mitjana, assentant-se com a cultiu en expansió al segle XIX.

VARIETATS
Baby Gold: de pell rogenca i groguenca, polpa dura o semidura, sucosa, de color vermell groguenc i adherida a l'os. En madurar tendeix a posar-se tou pel que és un fruit molt perible.
May Crest, Quee Crest: la seva pell és de color vermell ataronjat amb alguna pinta groga i no té defectes en la pell. La seva polpa, groga blanquinosa i de textura consistent no tendeix a posar-se tova i està totalment o parcialment despresa de l'os.
Merryl i Elegant lady: són de carn groga i la seva pell és vellutada, d'un vermell intens. La polpa és de color groc, llisa i molt dolça.
Alexandra, Maria blanca, Mireille, Red wing: la seva pell és de color vermell ataronjat amb alguna pinta groga i no té defectes en la pell. La seva polpa, groga blanquinosa i de textura consistent no tendeix a posar-se tova i està totalment o parcialment despresa de l'os.
Royal Glory: es caracteritza per la coloració vermell intens de la seva pell. La polpa està totalment o parcialment despresa de l'os, fet especialment rellevant quan el fruit arriba a la seva maduresa. És de carn sucosa, consistent i dolça.

PROPIETATS
Al contrari del que pugui semblar a causa del seu sabor dolç, el préssec no és de les fruites que més hidrats de carboni i energia aporten. Destaca la seva riquesa de fibra, que millora el trànsit intestinal. Entre la seva composició mineral sobresurt el potassi, i en quantitats discretes, el magnesi i el iode.
El ventall de vitamines hidrosolubles que conté és ampli, sense destacar tampoc en aquest cas cap vitamina en concret. La quantitat de carotens si que és més alta que la d'altres fruites, el que li confereix part de les seves propietats dietoterapèutiques. La nectarina conté més quantitat de carbohidrats que el préssec i aporta un valor energètic més gran. També posseeix més quantitat de carotenoides, vitamina C i potassi. La provitamina A o beta-carotè es transforma en vitamina A en el nostre organisme conforme aquest ho necessita. Aquesta vitamina és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic i té acció antioxidant. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl.lula.